| Artxibo OCR | LA BICICLETA
UN VEHICLE PER HUMANITZAR LES POBLACIONS
Catalunya 2015
Compromisos
que proposem ais
partits politics per
incorporar-los al
programa electoral
EUROPEAN CYCLISTS' FEDERATION
www.ccub.org
LA BICICLETA
UN VEHICLE PER HUMANITZAR LES POBLACIONS
La mobilitat actual on predomina la comunicado directa del vehicle de motor limita la comunicado de les persones. Per
canviar aquesta situació proposem un nou concepte de mobilitat on el carrer siguí un Hoc de relació de forma més amable i
segura per a tots els usuaris de la vía pública.
Invertim les prioritats actuals i comencem pel més feble, el vianant, i acabant pels vehicles a motor, dels quais caldrà reduir-
ne la circulado i velocitat en benefici de tothom, encara que aixô signifiqui canviar algunes de les ordenances de trànsit
actuals.
j l'espai urbà
Crear un altre concepte de repartiment de l'espai urbà
S'ha de retornar a les persones l'espai ocupat durant molt temps pels vehicles, ampliant voreres, créant zones no motoritzades i carrils bici.
A les voreres s'ha d'evitar tornar a perdre l'espai antigament ocupat pels vehicles en benefici dels negocis privais.
Les terrasses de bar sols poden ocupar una part proporcional del espai sobrant.
Els elements de mobiliari urbà o mobiliari de restauració o comercial, no han d'ocupar l'espai lliure per caminar.
¥Ç IVoreres
Han de ser el Hoc natural de relació de les persones amb
l'espai suficient per caminar-hi.
Han de ser l'espai de comunicado prioritari.
Vies no motoritzades
Vies on el vehicle de motor privât no té accès.
La bicicleta i d'a It res enginys no motoritzats poden circular
respectant escrupolosament la prioritat del vianant.
La bicicleta un vehicle per humanitzar les poblacions
Crear un altre «oncepte de la velocitat a les vies
La velocitat no s'ha de mesurar pel benefici de la fluídesa dels vehicles a motor, sino per garantir la integritat dels més
febles: vianants, bicicletes i no motoritzats.
Per aconseguir una circulado segura de la bicicleta per la calcada s'ha de reduir la velocitat dels cotxes a la majoria de vies.
Reduir la velocitat a les ciutats baixa la sinistralitat de tots els vehicles i els vianants fins a un 30%
10 Km/h.
Vies amb trànsit restringit, de plataforma única i prioritat
invertida
20 Km/h.
S'ha de limitar la velocitat dels vehicles a 20km/h. S'ha
d'invertir la prioritat de circulaciâ.
30 Km/h.
S'ha de limitar la velocitat dels vehicles a 30km/h. La
bicicleta tindrà prioritat sobre els vehicles a motor.
50 Km/h.
La xarxa básica principal. Ha d'incorporar carrils bici
Cal elaborar i complir un Pía Estratègic de la Bicicleta
Cal elaborar i complir un Pía Estratègic de la Bicicleta, amb fîtes definides a curt, mig i llarg termini, i una acurada avaluació
de la inversió económica. Ha de ser un Pía dotât de les corresponents partides pressupostàries comptant amb les aportacions
de técnics especialitzats, el sector de la bicicleta i les associacions.
Planificar la xarxa
L'objectiu és aconseguir que les bicidetes puguin recorrer
amb seguretat totes les vies de la població, amb
independéncia de que aqüestes tinguin o no, una
infraestructura específica per a elles.
(^) Bicidetes municipals
Dotació d'un parc de bicidetes a disposició de tots els
treballadors municipals.
Planificar i executor una xarxa cidable que connecti els
barris, centres de treball i equipaments i, al mateix temps,
faciliti la connexió entre municipis de la forma més directa.
O
Oficina de la bicicleta
S'ha d'obrir una oficina o espai de referéncia sobre l'ús de
la bicicleta.
La bicicleta un vehicle per humanitzar les poblacions
Distribuera municipal
Contractació de la distribuât) de material i publicacions
municipals en bicicleta.
Impulsar sistemes de distribució urbana de mercaderies
amb bicicleta.
Bmmmzæmnz
nstal.lació de mini-tallers amb eines en llocs publics,
estacions de servei i benzineres per facilitar a les persones
usuáries el manteniment essencial de la bicicleta.
Intermodalitat
S'ha de garantir l'accés de les bicidetes al transport públic
tots els dies i durant les 24 hores per afavorir la
intermodalitat.
Els autobusos hauran d'anar incorporant porta-bicis de
manera progressiva corn ¡a ho fan en diverses ciutats
europees, dels Estats Units, Canada i Austràlia.
La bicicleta un vehicle per humanitzar les poblacions
La xarxa ciclable ha de connector els barris, centres de treball i equipaments i al mateix temps ha de facilitar la connexià
entre municipis de la forma més directa.
4 requeriments minims que cal complir pel traçat de vies cidistes:
Que aquest traçat recorrí igual o menys distància que la resta de vehicles.
Realitzi les matrixes o menys aturades que la resta de vehicles.
Pugui assolir de forma segura la velocitat permesa a la via.
Siguí prou segur per circular de forma autónoma a partir de l'edat de 12 anys.
Previsió de creixement
Dissenyar la xarxa per encabir un gruix important
d'usuaris i, per tant, cal que tingui la capacitat de poder-
los absorbir sense problèmes.
<-|4 Criteris de qualitat
La xarxa ciclable ha de ser segura, directe i cómoda. Els
carrils segregats han de tenir suficient ampiada per
garantir la fluïdesa i la seguretat inicial i també la futura,
a més d'encabir-hi trickles i remóles.
Senyalització d'itineraris
Cal crear i mantenir senyals indicadors especifics a les
interseccions per marcar direccions d'itineraris de la xarxa.
O
Pacificado del trànsit
A les vies que conformen la xarxa ciclable on la bicicleta
comparteix la calcada s'ha de garantir de forma real la
reduccié de velocitat dels vehicles de motor,
La bicicleta un vehicle per humanitzar les poblacions
La xarxa «¡dable
Tipología de la Xarxa Cldable
Carrers 30
Vies urbanes no bàsiques o d'un sol carril per sentit de la
circulació.
En aqüestes vies la bicicleta podrá circular en direcció
contrària i té prioritat sobre els vehicles de motor.
Els vehicles de motor no poden avançar les bicidetes.
Carril mobilitat
A les vies de la Xarxa Básica amb carril Bus-Taxi i que, per
motius d'espai no puguin incorporar un carril bici, el carril
Bus-Taxi es convertirá en "carril mobilitat" d'una ampiada
superior per permetre ser compartit amb la bicicleta.
Carrers 50 (Xarxa básica)
En aqüestes vies és obligatori garantir la seguretat de la
bicicleta amb carrils bici a la calcada, segurs, prioritaris,
directes, àgils i d'amplada suficient seguint, com a minim,
els estàndards de la Generalitat i per preveure el
creixement d'usuaris en un futur prôxim.
Els carrils bici de la xarxa básica han de garantir a la
bicicleta de forma prioritària la permeabilitat a les vies que
es creuen amb aqüestes vies.
En aqüestes vies s'ha de canviar la forma de circulació dels
vehicles a motor per permetre a la bicicleta gaudir de la
preferencia que li otorga el carril bici.
continus
La xarxa s'ha de construir utilitzant carrers o carrils bici de
forma que no es perdí la continuitat.
La bicicleta un vehicle per humanitzar les poblacions
Els aparcaments
El robatori de les bicicletes és un dels motius de dissuassió d'ús d'aquest vehicle, una població que aposta per afavorir la
utilització de la bicicleta de forma quotidiana ha de garantir llocs d'aparcament segurs.
Shan dmstciHar aparcaments a tota la població, perô el tipus i el Hoc on es fací ha d'estar ben resolt i la seguretat en quant
a robatoris ha de ser el que prevalgui.
La utilització de l'espai públic per aparcar la bicicleta, és una compensació al benefici que aporta la bicicleta a tota la
societat.
A cada cruilla s'ha d'instal.lar un grup d'aparcaments en
forma d'U invertida en calcada substituïnt les places
L'aparcament básic
Aparcaments édifias públics
Implementor aparcaments segurs per a bicicletes a tots els
edificis públics.
A l'interior i a l'exterior a llocs accessibles i vigilats.
Cal garantir un espai per aparcar bicicletes a l'interior deis
edificis d'habitatges de manera cómoda i segura.
Moduls d'aparcament
Els aparcaments tipus BiciBox, ajuden a completar una
demanda puntual d'aparcament segur, pero caldria dotar-
los de parquímetres a l'estil de les zones blaves per a
cotxes.
La bicicleta un vehicle per humanitzar les poblacions
Els aparcaments
Pàrquings públics i privats
Els aparcaments han d'oferir un nombre proporcional de
places per a bicicletes.
En els aparcaments privats s'han de fixar convenís per tal
d'introduir la nécessitât d'aparcament per a bicicletes.
Aparcaments comerciáis
Promoure l'aparcament de bicicletes en els comercos de
proximitat.
Permetre aparcaments promocionals davant les botigues,
tal corn es fa en molts llocs d'Europa.
QUE NO TE LA ROBIN
La bicicleta un vehicle per humanitzar les poblacions
Les ordenances municipals han d'aportar millores o solucionar defectes puntuáis a la normativa general, per adequar-se a les
particularitats del municipi i no convertir-se en una repetició de les normes generals.
S'ha de legislar amb una discriminació positiva de la bicicleta, en relacià a l'accessibilitat, les zones d'aparcament, facilitât de
circulacià, les edificacions i l'urbanisme en general.
Ordenantes de «¡rculadó
Pel mig del carril
Les bicicletes han de poder circular per tots els carrils i amb
seguretat pel mig del carril.
Prohibit avançai*
En les vies d'un sol carril s'ha de prohibir ais vehicles a
motor l'avançament de les bicicletes.
¿ É lOHffnK
. ’ -13
', .-i V tf'H*f'PI Si ! H! '
‘ 1 1 ■ ~ m
prvotiwa
AVANÇAI
BM2IC4.ETES
Bici doble sentit
En certes vies pacificades a 30 km/h, les bicicletes han de
poder circular en els dos sentits.
Espera avançada
Reglamentar zones d'espera avançada per a bicicletes, en
els semàfors.
Pas alliberat de semàfor
Modificado de la normativa sobre cruïlles regulades per
semàfors de forma que per la bicicleta siguin cedir el pas
en Hoc d'aturar-se corn la resta de vehicles, en passos per a
vianants regulats per semàfor i que no donen pas a
vehicles motoritzats, si es fa un gir cap a la dreta o si la via
no és de la xarxa básica (model francés).
Contrasentit en vies residenciáis
S'lia de permetre la circulado de bicidetes en contrasentit,
per a totes les vies limitades a 20 Km/h, de plataforma
única i tipus residencial, encara que no estigui
especificament senyalitzat.
iff Quan la calcada siguí insegura
Les bicidetes han de poder circular de forma excepcional
per les voreres només quan la circulado segura per la
calcada no estigui garantida per I'Ajuntament.
Els menors de 12 anys i els seus acompanyants si que
poden circular per les voreres, tot respectant
escrupolosament la preferència dels vianants.
Sancions
Reduir I'import de les sancions, tenint en compte el baix
grau de perillositat que té circular en bicicleta i donar
l'opció a l'infractor o infractora d'anul.lar o reduir el seu
import, fent un curset d'educado viària orientât a la
circulado en bicicleta.
La bicicleta un vehicle per humanitzar les poblacions
Normativa urbanística
Obligatorietat d'implementar a noves construccions i
reformes, un minim de places d'aparcament segur per a
bicicletes situades de la manera més accessible i, si pot ser,
a la planta baixa, en edificis d'habitatges, centres de
treball, equipaments i sector terciari.
Establir una legislació per recuperar les bicicletes
abandonades, reparar-les, ajustar-les i tornar-les a posar
en circulació a través de programes ocupacionals o de
reinserció laboral.
Establir una normativa per que els aparcaments públics
ofereixin un nombre proporcional de places per a
bicicletes.
En els aparcaments privats s han de regular convenís per
tal d'introduir també aquesta normativa.
Prevenció robatoris
Obligació d'introduir el número de bastidor i les
especificacions de la bicicleta en el moment d'entrar al
diposit municipal, utilitzant els
mateixos sistemes de registre dels vehicles a motor.
Promocionar un registre voluntari i gratuit per tal de
revenir el robatori i facilitar la recuperació de les
ticidetes robades.
La bicicleta un vehicle per humanitzar les poblacions
S hci d'obrir una oficina o espai de referéncia sobre l'ús de la bicicleta que fará de punt d informcició i assessorament a les
persones i organitzacions, oferint suport en relació a l'ús de la bicicleta.
Fumions de la oficina de la bicicleta
Informado
Punt d'informació i assessorament a les persones i
organitzacions, oferint suport en relació a l'ús de la
bicicleta.
■hi. Indicadors
Elaboració d'estudis que permetin avaluar l'evolució de
l'ús de la bicicleta.
Implementor TObservatori de la Bicicleta", dotant-lo de
mitjans per obtenir regularment les dades, realitzar
comptatges, enquestes i informes d'avaluació de l'estât de
la xarxa ciclable.
<V Plánols d'itineraris
Edició i actualització de plánols d'itineraris cidables
recomanats.
Ajuts economics
Incentivar amb un paquet de mesures i recursos economics dirigits a l'ús de la bicicleta i accessibilitat ais equipaments,
centres de treball, sector terciari i Thabitatge.
Subvencionar amb un 50% del cost, Thabilitació
d'aparcaments segurs per a bicicletes a Tinterior deis
edificis i recintes exteriors privats, (en cas d'edificis
d'habitatges, sols en zones comunitàries).
Incentius fiscals
Incentius fiscals aplicats ais treballadors i les empreses que
facin un ús quotidici de la bicicleta.
Compromis per destinar un minim del 10% del pressupost
de mobilitat, en infraestructures i servéis per a la bicicleta.
Incentivar a l'usuari
Exempcions fiscals per Tadquisició de bicicletes vinculades
a un compromis d'utilització.
La bicicleta un vehicle per humanitzar les poblacions
Promoure l'educcició, la formado i l'acompanyament dels menors en l'ús de la bicicleta.
Fomentar l'educació viària amb el concepte proposât d'inversió de prioritats, vianants, bicicleta, transport públic i vehicle de
motor privât per garantir en un futur la viabilitat de la proposta d'una població més humana.
P Educado viària a les escoles
Programes de formació vidria ais centres educatius.
Utilitzar la bicicleta com a vehicle per aprendre a conduir
de forma segura i respectuosa.
bid
BUS
Bid-bus escolar
oooo ; '
ffoBQoa*:
Acompanyament col lectiu en bicicleta deis alumnes en els
trajectes de casa a Pescóla i a la inversa, guiat per adults
específicament instruits.
9 Conscienciar
S'ha d'elaborar un programa destinât a totes les persones de la
població per tal de conscienciar-les a l'hora de triar el mode de
transport.
S'ha de potenciar un nou ordre de preferència: a peu, en bicicleta,
transport coUectiu, automóbil.
S han de crear uns camins escolars segurs en tots els entorns deis
centres educatius, diferenciant els d'anar a peu amb els de bicicleta.
P Bid escoles d'adults
Programes de formado teórica i práctica per garantir que
totes les persones adultes pugin accedir a la bicicleta.
Programes de formació per titular a les persones que
realitzen les diferents tasques relacionades amb les
activitas amb bicicleta.
Formació viária
Fomentar el coneixement de les noves normatives per les
persones amb permis de circulació de vehicles de motor.
La bicicleta un vehicle per humanitzar les poblacions
LA BICICLETA
UN VEHICLE PER HUMANITZAR LES POBLACIONS
Document desenvolupat per:
amies
bici
AGRUPACIÓ D'USUARIS I USUÀRIES
oV^6ÇICL#.
^'sTA%
ASSOCIACIO PER
A LA DEFENSA
DE LA BICICLETA
7SS7 MEtJ'0
Coordinadora
Catalana
d'Usuaris
de la Bicicleta | |
